Vaga universitària: La violència mai és el camí

Vull fer vaga. Sí. Contra aquells que trenquen els vidres de l'oficina de la planta baixa de la Universitat Autònoma de Barcelona, rebenten els caixers automàtics de 'la Caixa' i Catalunya Caixa a cops de martell i ocupen les vies del tren perquè els ferrocarrils no puguin passar. Tot això, però, amb la cara tapada.

Vull fer vaga. També contra els que amenacen de mort amb una pancarta al secretari d'universitats, Arcadi Navarro, on hi deia: "Recorda que ets mortal". Contra els que destrossen tot el que troben al despatx del rectorat i trenquen la nova sala de reprografia. Tot això, també, amb la cara tapada.

Vull fer vaga. I ja acabo. Contra els que tanquen amb barricades les facultats, especialment les d'educació, comunicació i lletres; tanquen els accessos a la universitat amb contenidors, alguns dels quals acaben cremats i pinten totes les parets que hi ha amb reivindicacions, una de les quals acabava amb: 'foc i dinamita'. Tot això, òbviament, amb la cara tapada.

Faré vaga. Ho tinc decidit. Que sí, que sí. Però no els dies 10 i 11 de maig, no. La faré tot l'any. Faré vaga per recordar que el fi mai justifica els mitjans, i que la violència mai és el camí. Mai.