L'anormalitat d'una família normal
La comunicació no és l'element més comú a la família. Tampoc a la de l'obra Adossats, la família Argemí. Un avi i la cuidadora, un pare, l'esposa i el germà i un fill. Tres generacions aparentment ben avingudes però que a l'hora de la veritat no es coneixen entre ells. L'autor, Ramon Madaula, ho resumeix molt bé amb una frase: “Com més a prop, més desconeguts”.
Madaula porta a l'escenari les situacions quotidianes d'una família que podríem considerar normal, si és que hi ha res normal. Fuig dels extrems: ni drogues, ni putes, ni corrupció. Una família com la de qualsevol de nosaltres, amb un germà artista incomprès que només ha estat capaç de fer una escultura amb ferro en una rotonda i un pare cap d'una àrea de la Generalitat que s'ha de conformar amb aquest càrrec després de veure com un altre se l'emporta sense tenir prou mèrits. Tot això, però, banyat amb un humor que traspassa les parets del teatre Romea. Els tres amfiteatres es fan petits tan bon punt arrenca la funció.
L'humor no és fàcil. Gens fàcil. La línia entre ser graciós i fer riure és molt fina i caure en el primer és tan senzill i perillós com difícil aconseguir arrencar les millors rialles del públic. Madaula ho sap, i aposta per un humor net, intel·ligent i pur, d'aquell que quan comences a riure no pares. Ara bé, la culpa també la tenen els actors, dirigits per Jordi Casanovas.
El repertori compta amb un gran Jordi Bosch, qui després d'un currículum impecable en comèdia, segueix menjant-se l'escenari a cada frase que pronuncia. La interpretació de Bosch queda completament compassada a la de Rosa Renom. Un tàndem de somni. Per no parlar del propi Ramon Madaula, que a banda de ser-ne l'autor també n'és un dels protagonistes. I no em deixo al Carles Canut, l'excel·lència de l'experiència i de fer vibrar l'auditori.
L'obra dura 1 hora i 25 minuts. Més de 60 minuts que et permeten allunyar-te de la realitat i alhora sentir-te identificat en una família d'allò més quotidiana. Tot i això, la representació té clares referències polítiques i el destí o la casualitat ha volgut que el protagonista es digués Jordi i que també acabés a la presó. El que no és una casualitat és l'èxit que està tenint i que tindrà.
Els podeu trobar al teatre Romea de Barcelona fins al 18 de març i ben aviat comencen gira per tot el territori. Aneu-hi, si és que encara queden entrades.