Mala broma o quan la cultura desperta consciències
Quins límits té l'humor? O més ben dit, ha de tenir límits l'humor? Es pot riure de tot? Aquestes són les qüestions que posa sobre la taula l'obra Mala Broma, de Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet. Allò que aparentment només havia de ser una innocentada, una broma per guanyar una aposta, s'acaba convertint en un debat filosòfico-moral que no deixa indiferent a ningú.
De la mà d'Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz ens endinsem dins d'un món de reflexió que, combinat amb l'humor negre, treu a la llum diversos aspectes de la societat. Muñoz interpreta a un periodista frustrat que es nega a seguir treballant per la línia editorial del seu diari i que es qüestiona la mena de periodisme que es fa actualment. Realment la interpretació és massa fidel a la realitat. Aquell estudiant de periodisme que havia començat fent un programa a l'Autònoma, ha passat a escriure tuits. Trist però cert.
Ernest Villegas, en canvi, ha perdut el seu talent per fer riure, ha perdut la inspiració i està amoïnat per un ”troll” que l'assetja contínuament a través d'internet. L'odi a les xarxes. La covardia d'amargar-se darrera un pseudònim i insultar. Villegas plasma a la perfecció el que poden arribar a provocar els insults a Internet.
Finalment, l'Anna Sahun destapa la pitjor xacra social que tenim: el masclisme. Amb la fortalesa que la caracteritza, deixa al descobert les bromes misògenes que hem d'aguantar cada dia de la setmana les dones pel simple fet de ser dones. O les agressions sexuals que patim. O que 1 de cada 3 són violades per homes. O que cobrem menys que els homes per fer la mateixa feina. O que no tenim les mateixes oportunitats que els homes perquè clar, ens hem de quedar a casa a cuidar els fills, perquè una dona que no vol tenir fills ja no és una dona com cal.
Però, davant de tot això, vaig percebre certs homes molestos durant la funció. Fins i tot, algun va riure quan Sahun denunciava els acudits masclistes. Si ets un d'ells i m'estàs llegint, deixa'm dir-te una cosa: et dic que ens esteu matant, violant, agredint, assetjant i menyspreant per ser dones i tu te'n rius? Tampoc entenc perquè et vas molestar perquè es tractés el tema a l'obra, no creus que el que t'hauria de molestar és que ens mateu, violeu, agrediu, assetgeu i menyspreu pel simple fet de dones? Potser és que vas notar qüestionada la teva virilitat, deu ser això.
L'obra és una aposta valenta, arriscada però això l'humor negre ja ho té, però sobretot és una funció necessària. Posar els temes tabus sobre la taula, debatre'n i si cal, fer-ne broma, sempre i quan sigui el moment i el lloc adequat. I denunciar, també denunciar el que patim cada dia les dones. Perquè la cultura no és només entreteniment, és pensament crític, és qüestionar-se la societat, és, en definitiva, el que ens aporta valors. Aneu-hi, us farà ser una mica més lliures.