Els 'culebrons' i la cultura com a estructura d'Estat

Jo, si t'he de ser sincera, no sóc de seguir massa els culebrons del migdia, bàsicament perquè no tinc temps. Però quan una llegeix que la Iscla s'incorpora a la segona temporada de Com si fos ahir, li surt aquella necessitat d'espiar com encara el paper, com el domina, quins colors treballa a cada escena per crear el personatge. I clar, després de plantar cara als bombardejos del 1938 amb Barcelona de Pere Riera, de defensar la veritat i l'ètica de la periodista Anna Politkòsvkaia a Dona no re educable i d'enfrontar-se a la societat amb Temps Salvatge (per destacar-ne algunes), doncs que t'he de dir: l'expectativa és molt alta, i tot i que aquesta setmana he intentat veure tots els capítols mentre sopava, encara m'hauré d'esperar uns dies per veure la seva aparició.

Amb una trajectòria impecable en el món de la interpretació, el retorn a la petita pantalla de la Míriam Iscla, i també d'en Bernat Quintana i en Roger Coma, em permet abordar un altre aspecte: les sèries de producció pròpia a TV3. De tant en tant, recordo que, quan era més petita, tenia l'agenda marcada amb les ficcions catalanes: els migdies a casa l'àvia, el Cor de la Ciutat (i no se t'acudís canviar de canal!), els dilluns i els dimarts a la nit, Ventdelplà i els dijous, Infidels. Tres sèries pròpies per setmana, una d'elles diària. Aquesta agenda no l'he tornada a tenir més. La situació econòmica ofega, des de fa anys, el sector cultural i la ficció emesa per TV3 ho reflecteix.

Tot i ofegar-se per unes urpes que pretenen escanyar tot el que faci pensar, la ficció catalana continua bategant. Poquet. Però segueix viva i cal remarcar que les poques que s'estan fent els últims anys han estat d'una qualitat excel·lent, com Nit i Dia o Merlí, que a més, han permès donar a conèixer nous actors i actrius, que auguren una brillant carrera artística. I no només les sèries, també les tv movies com Vida Privada o la Xirgu, i les adaptacions d'obres de teatre com El Nom o Vilafranca, emesa la setmana passada.

Torno a la Iscla. Encara és d'hora per conèixer a la Marina, el personatge de la Míriam, i a la resta de personatges d'aquesta nova temporada. De moment, els espectadors de TV3 s'hauran de conformar a seguir les trames de la ficció del migdia perquè la pròxima sèrie de producció pròpia, Si no t'hagués conegut mai amb Pablo Derqui i Andrea Ros, s'estrenarà a l'octubre. Almenys portarà el segell Belbel.

Amb la tendresa i la innocència de saber que el record d'aquella agenda pot tornar a ser una realitat, confio que els responsables del sector sabran treballar perquè això torni a passar. I no només amb les sèries, també amb les pel·lícules i amb el teatre. Necessitem teatre. Perquè la cultura ens fa lliures, la cultura és una estructura d'Estat. Potser per això alguns tenen tant interès en aniquilar-la. I precisament per això se l'ha de defensar amb ungles i dents.